|
||||||||||
POEMAS de: Anna Garcia |
||||||||||
EL LLIBRE DEL SILENCI
I. Quietud Obervar tot el que s’esdev é en aquest mateix instant:la dansa bell íssima del Drac entre els arbres,les fulles amarades del Sol de tardor, il ×luminades d’amor.Alhora, dins el meu cos, la quietud que em permet presenciar el desplegament de l’instant Alhora, m és enllà,gent que sofreix, gent que fa sofrir, gent que s’estima sota els llen çols d’un diumenge de tardorencara c àlid com el d’avuiI jo ho he d’estimar tot per igual, tot el que mor lentament sota la terra, el que germina i neix de nou, la vida sencera. I posar llum a tot el que encara és fosc...
II. Despertar Despr és del passeig per Raval,tan llarg, com al bosc, com a dintre les fulles, comprenc perqu è sóc al món.Se m’obren els peus a la terra i tota jo s óc una respiració lentauna alegria que neix a dins i va creixent. Ja no cal recollir-se als monestirs, ni a les ermites Ni meditar ulls clucs dies i dies al peu de les muntanyes, a les coves, sota els arbres grans i savis, al fons del fons dels oceans. Voler nom és aquí, només araal mercat, entre el bellugeix de la gent, les escates platejades i el roig de la sang. Recordar nom és aquest pressentiment:en un sol instant m’il.luminare d’amor. m’encendr é per dintre com un gran foci abra çaré t tota ombra,i ser é jo,pura presè ncia,amor pur. |