inicio elpregonero pregonando rincón lector   mapa pagina Libro Visitas escríbeme     

POEMAS de: Anna Garcia

EL LLIBRE DEL SILENCI

 

I. Quietud

Obervar tot el que s’esdevé en aquest mateix instant:

la dansa bellíssima del Drac entre els arbres,

les fulles amarades del Sol de tardor,

il×luminades d’amor.

Alhora,

dins el meu cos,

la quietud que em permet presenciar

el desplegament de l’instant

Alhora,

més enllà,

gent que sofreix, gent que fa sofrir,

gent que s’estima sota els llençols d’un diumenge de tardor

encara càlid com el d’avui

I jo ho he d’estimar tot per igual,

tot el que mor lentament sota la terra,

el que germina i neix de nou,

la vida sencera.

I posar llum a tot el que encara és fosc...

 

II. Despertar

Després del passeig per Raval,

tan llarg,

com al bosc, com a dintre les fulles,

comprenc perquè sóc al món.

Se m’obren els peus a la terra

i tota jo sóc una respiració lenta

una alegria que neix a dins i va creixent.

Ja no cal recollir-se als monestirs, ni a les ermites

Ni meditar ulls clucs dies i dies al peu de les muntanyes,

a les coves, sota els arbres grans i savis,

al fons del fons dels oceans.

Voler només aquí, només ara

al mercat,

entre el bellugeix de la gent,

les escates platejades i el roig de la sang.

Recordar només aquest pressentiment:

en un sol instant m’il.luminare d’amor.

m’encendré per dintre com un gran foc

i abraçaré t tota ombra,

i seré jo,

pura presència,

amor pur.